Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XIII Onda (la Plana Baixa) |
Mort | c. 1270 Tunis (Tunísia) |
Activitat | |
Ocupació | emir de Múrsiya (1239–1240), Emir de l'emirat de Balànsiya (1229–1238) |
Família | |
Família | Banu Mardanix |
Zayyan ibn Mudafi ibn Yússuf ibn Sad ibn Mardanix al-Judhamí (àrab: زيان بن مدافع بن يوسف بن سعد بن مردنيش الجذامي, Zayyān b. Mudāfiʿ b. Yūsuf b. Saʿd b. Mardanīx al-Juḏāmī), més conegut simplement com Zayyan ibn Mardanix (àrab: زيان بن مردنيش, Zayyān b. Mardanīx) (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis, 1270) fou el darrer emir de Balànsiya. En les cròniques cristianes el nom és recollit com a Çahèn, Çaèn i Çaent al Llibre dels Feyts, o Çaièn en una anotació del Llibre del Repartiment valencià, en referència el seu nom de pila (ism), tot reflectint la pronúncia pròpia de l'arabovalencià de l'època al s.XIII.[1]
Net d'Abu-l-Hajjaj, va ser el darrer rei musulmà de València. Va fer fora del càrrec de governador l'almohade Abu-Zayd el 1229, qui havia arribat a un acord de vassallatge amb el rei Jaume I, cosa que li havia de facilitar a aquest darrer la conquesta del Regne de València.[2]
Des de l'emirat de Múrsiya, el rebel antialmohade Muhàmmad ibn Hud ja havia assetjat la ciutat de València pressionant Abu-Zayd perquè l'abandonara, però l'amenaça de Castella va fer que Ibn Hud es retirara. Tot aquest desordre en la ciutat de València va fer créixer les ànsies de Jaume I per intentar de nou la conquista del regne, després d'haver pres Mallorca als musulmans el 1229.